Sempre he considerat que en Joan Povill i Adserà, autor de la lletra de La Passió d’Olesa de Montserrat fou un visionari i que, malgrat el pas del temps, els textos del drama sacre es poden referenciar perfectament a la realitat de la Catalunya d’avui i, per extensió, a la de la resta del país.

No obstant els canvis de tota mena esdevinguts tinc el convenciment de la seva vigència i és per aquest motiu -no és la primera vegada i tampoc serà l’última- que em permeto fer-ne ús… I he de dir, amb orgull, que per a mi constitueixen una font inesgotable d’inspiració quan escric sobre temes relacionats amb la política i en conseqüència, amb la història que les persones anem construint dia darrera dia.

Arran de llegir La matemàtica de la Història (Alexandre Deulofeu, 1903-1978), vaig tenir l’oportunitat de constatar com, en base als estudis realitzats entre el 1930 i el 1939, l’autor arribà a una conclusió sorprenent: “La teoria ens mostra com els períodes històrics segueixen un model repetitiu, cíclic, amb la mateixa cadència amb què es desenvolupen els cicles biològics. La història universal es repeteix amb una regularitat matemàtica i que, per això, es pot preveure amb força minuciositat què pot passar en el futur.”

Confesso que aquesta teoria em va captivar…

Però toquem de peus a terra. A prop de superar el primer quart del segle XXI i no precisament per atzar, vivim uns temps en què la política s’ha convertit en una mala praxi normalitzada que patim estoicament, amb resignació. I el que és pitjor: no s’albiren canvis positius, ni a curt ni a llarg termini.

On és capacitat de reacció i la força de voluntat a l’hora d’afrontar la ingent quantitat de problemes que ens afecten? Serà veritat que els catalans som mesells i caïnites? En qualsevol cas tinc els meus dubtes… Dubtes més que raonables que m’aboquen a la reflexió, a la crítica i a un inconformisme manifest.

És per això que no em puc estar de dir que, començant pels partits que sistemàticament es vanten de ser catalanistes… i més encara, també els que estan a les antípodes, considero que haurien de tenir un mínim de decència per a fer autocrítica seriosa i en molts casos, conjugar el verb dimitir. És inadmissible i no es pot tolerar que el país estigui en mans  d’incompetents que, per si encara fos poc, tenen la pretensió de considerar-se estatistes.

Otto Von Bismarck (1815-1898) digué: “El polític pensa en la pròpia elecció; l’estatista, en la propera generació.”

N’estic fins la “barretina”! Sí, i com jo moltíssima gent, de la quantitat de paràsits que viuen del sistema i que amb argumentaris inconsistents i sovint populistes, s’aprofiten de la bona fe, de la desídia i també de la ignorància d’un electorat que mostra mancances preocupants pel que fa al sentit crític i al nivell de discerniment quan se’l crida a les urnes. El fet objectiu és que, com sempre, les conseqüències que es deriven d’unes eleccions, poc o res tenen a veure amb els interessos de la ciutadania i molt amb els adeptes (aprofitats improductius) a una “partitocràcia” cada vegada més arrelada. És per aquesta distorsió institucionalitzada que aflora en mi un desig que ve de lluny: canviar la llei electoral i establir  un sistema de llistes obertes. Ben segur que la depauperada democràcia hi guanyaria.

En base a totes aquestes consideracions suggereixo que es reflexioni i s’actuï en conseqüència. Els textos que he seleccionat són prou significatius per a qui vulgui entendre…

• “Infatuats i pomposos i amb la supèrbia d’un rei, us dieu escrupolosos observadors de la Llei; però la desfigureu amb manaments ominosos…”
• “Cada bàndol defensava la raó i la veritat […] I vingué la gran desfeta: la discòrdia entre germans portà una carrera feta de legionaris romans. No tingueren resistència i ens imposaren la pau. I la nostra resistència s’ha tornat la d’un esclau. D’aital dissort els culpables foren els nostres passats, que amb llurs odis incurables van perdre les llibertats…”
• “Tant com diu que no suporta la bona menja i el vi, ja veurem com es comporta quan serem a mig festí. Blasma molt de la riquesa però és que ell no te diners. És fàcil prendre escomesa contra el diner dels demés.”
• “Qui estigui ben net de culpa tiri la pedra el primer.”
• “El teu parlar intolerable molt prompte l’acabarem.”
• “No ho confiem tot als altres […] Què fóra de tots nosaltres si triomfés la seva llei? Fem com sempre, doncs, temptar-lo, entrebancar-li el camí, fins que puguem acusar-lo i lliurar-lo al Sanedrí.”
• “Sempre n’hi ha que troben noses i veuen carrers estrets…”
• “Què voleu que us pugui dir si no teniu ulls per veure ni orelles per sentir?”
• “Hipòcrites fariseus! Ai de vosaltres el dia que us vindran a parar els peus! Allà serà l’agonia! Guies cecs, sense esperit, guineus amb posat d’anyell, que si coleu un mosquit us espasseu un camell. Ai de vosaltres, malvats, que sou com les sepultures: pel defora emblanquinats i per dintre podridures! Serpents, raça d’escurçons, perquè sou gent corrompuda, veuran les generacions la vostra raça perduda…”
• “Sembla que hem trobat el gos que no és fidel ni agraït. A la mirada ho té escrit: lladre, fals i ambiciós! Pensa i estigues alerta! Per si t’hi vols acollir, recorda que el Sanedrí sempre té la porta oberta!”
• “De les coses més estranyes amb traça s’ha escorregut. No han valgut paranys ni manyes. Aquest home ens ha vençut.”
• “Ja ho veus, Judes: tu series el salvador d’Israel!”
• “La nostra Llei no és ingrata amb els que són… com ets tu! Una quantitat enorme per fer callar un impostor!”
• “Com que el poble és infantil i no sap que li convé, tots nosaltres hem de ser qui l’allunyi d’aquest vil.”
• “Mes seguint aquest exemple i fent-nos així la guerra, vols dir com ens sostindrem? El nostre poder suprem caurà destruït per terra.”
• “Jo no vull intervenir en tot això que trameu. Sense mi ja us ho fareu!”
• “Desvies la qüestió molt astut. Ja saps que fas…!”
• “Condemnació! Tots vosaltres acabeu d’oir la confessió per la seva pròpia veu! Per què cap més testimoni si ell mateix s’ha fet la sort? Té l’esperit del dimoni!”
• “La causa ja està conclusa i la sentència també. Ja no veurem gent il·lusa que el segueixi pel carrer.”
• “Però la Llei preceptua que una sentència no val si la causa ha estat fallada de nit… Així doncs, quan sigui clar la confirmarem de dia…”
• “Quan el Sanedrí fa un pacte no l’acostuma a trencar; i el pacte que amb tu tenia l’ha complert fins al final! Si te’n penedeixes ara, t’hi haguessis mirat abans! En fi, que no ens interessen els dubtes i escarafalls que ara et dicti la consciència. Judes, ja t’arreglaràs… I allunya’t; no ens interessa que ens vegin enraonar amb un que es ven el seu Mestre. Fes el teu camí, i en paus!
• “I quin camí seguiria si al meu davant no en veig cap? Si em tanquen totes les portes les monedes que m’han dat?”
• “I aquelles grapes impies l’han lligat com a un malvat i entre crits i flastomies se l’han  endut a ciutat.”
• “Perquè si un gos, que no pensa, coneix l’amo que li han dat i en tot moment el defensa, què sóc jo que l’he negat? […] Perdó! No em barreu la porta! Feu tots de mi el que vulgueu! Que encara que sigui forta la pena que m’imposeu, no hi haurà pena tan dura ni càstig tan feridor com l’angoixa que em tortura d’haver negat el senyor!”
• “Nosaltres l’hem acusat de sacríleg i blasfem, però davant de Pilat recordeu que no podem […] Cal que l’acusem abans d’erigir-se rei innoble, de rebel contra els romans i amotinador del poble.”
• “Jo no trobo causa en ell! Imposeu-li, si voleu, sancions, càstigs morals, els quaranta assots legals, però no el que preteneu!
• “No t’hauríem molestat per un càstig tan lleuger! Tot això ho podríem fer legítimament, Pilat! […] Aquest home es pren a broma la Llei i l’autoritat! Esvalota la ciutat i és un enemic de Roma! Els seus delictes són grans!”
• “Retorneu-lo a Ponç Pilat! Mes com tota burla és poca, que hi vagi com li pertoca a la seva majestat! Les grans personalitats han de tractar-se com cal… Poseu-li el mantell reial de les grans solemnitats! Les riqueses ha de dur-les aquell a qui escaiguin més. Passegeu-lo pels carrers convertit en rei de burles!”
• “Com puc torçar la justícia condemnant un innocent, si és per odi i per malícia que l’acusa aquesta gent?”
• “Veieu que l’heu acusat d’una manera resolta com un home que ha excitat tot el poble a la revolta […] Per tant, el castigaré per donar-vos compliment, i després el deixaré que marxi ben lliurement.”
• “Aquest home és un malvat, un ésser blasfem i abjecte! […] Destrueix la nostra Llei amb les seves teories!”
• “Jo tinc el convenciment que aquest home és innocent de tot el que l’acuseu. Per un cas d’odi i malícia tan manifest, un romà no pot deixar-se portar cap al crim o la injustícia. Que suri la lleialtat damunt els baixos instints, perquè jo, savis rabins, el deixaré en llibertat!”
• “No puc condemnar aquest reu. Cap culpa no és provada.”
• “Finalment ha claudicat! Qui ha vençut l’obstinació del nostre governador ha estat la legalitat.”
• “Ara, amb el rètol clavat, li dona una jerarquia que el farà més important entre la gent que el seguia i entre molts altres també, que la ignorància supina té un lloc a cada carrer.”
• “No és molta més valentia que el venjar-se, dominar els baixos instints que ens mouen el cor, el seny i la mà?”
• “Ja és hora que d’aquest poble tan cruel i rancorós surti un accent de noblesa que mostri compassió…”
• “Si tu haguessis vist la ràbia amb què tots l’han acusat, tot i sabent sa innocència també hauries claudicat.”
• “Si tu obraves amb justícia no podies sucumbir! Ets covard i ets egoista! Solament penses en tu, i la teva egolatria t’ha tornat cruel i dur.”
• “A mi no hem poden convèncer les vostres pobres raons […] Un poder que us confonia perquè era ple de raó; que us feia perdre el prestigi davant de la nació perquè tothom l’aclamava…”

Agost de 2023